El 2 de març de 1974, el règim franquista executà Salvador Puig Antich amb garrot vil.
Salvador Puig Antich (30 de maig de 1948 – 2 de març de 1974) fou anarquista i antifeixista. Militant, primer, de Comissions Obreres, després de fer el servei militar -obligatori a l’estat espanyol fins al 1996- s’incorporà al Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), de lluita contra el capitalisme i en favor de l’alliberament de la classe obrera.
Fou detingut per la policia de la Brigada Político Social durant una reunió clandestina amb altres activistes del MIL, a la qual seguí un tiroteig que deixà Puig Antich malferit i un policia mort. Aquesta mort, mai aclarida i sobre la qual encara ara planen molts interrogants, serví al règim franquista per acusar Puig Antich i per, després de ser jutjat per un tribunal militar en un procés ple d’irregularitats, sentenciar-lo a mort. Des d’aleshores les seves germanes lluiten perquè es revisi el judici que el va condemnar a mort.
El seu assassinat fou reparat, el 4 de juliol de 2017, per la Llei 11/2017, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que dies abans s’havia aprovat al Parlament de Catalunya per unanimitat. Salvador Puig Antich és el quart nom de la pàgina 1.875. Tants anys després del seu assassinat, però, segueix havent-hi molts interrogants oberts i moltes preguntes sense resposta.
Tren elèctric que havia pertangut a Salvador Puig Antich. Payà (Ibi, Alacant), 1957. MJC/F 105698
El Museu conserva i exposa, a la primera sala de l’exposició permanent, el tren elèctric amb què havia jugat de petit Salvador Puig Antich. Acompanya aquest joguet un escrit de 2002 de Manuel Vázquez Montalbán, del qual destaca la frase “Cada vez que Salvador jugó con este tren llegó a estos lugares mágicos de los que no se quiere regresar y así vivió mil viajes, mil vidas que le repiten como un empeño eterno y triunfal contra la muerte, siempre tan obscura, tan reaccionaria”.
Salvador Puig Antich, 1959
Aquest joguet, junt amb diverses fotografies de Salvador quan era petit i que es conserven al Centre de Documentació del Museu, va ser donat el 2002 per les seves germanes, la Montse, la Carme, la Imma i la Merçona. Potser les hi va motivar la vocació de fer perviure el record d’aquell nen que morí massa jove, víctima de les circumstàncies polítiques dels últims anys del franquisme.
