Avui compleix noranta anys Pere Casaldàliga i Pla, bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, a l’estat de Mato Grosso, al Brasil.
Ordenat sacerdot el 1952, Casaldàliga exercí a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid i el 1968 va demanar ser destinat al Mato Grosso brasiler, on ha viscut durant 50 anys. Una de les personalitats més destacades de la teologia de l’alliberament, des de la seva arribada a aquest territori, i durant mig segle, ha estat la figura clau en la defensa dels drets dels habitants més desafavorits. El compromís amb la causa dels indígenes i altres col·lectius oprimits ha fet de Casaldàliga un referent universal en la defensa dels drets humans, malgrat que la lluita li va comportar amenaces i intents d’assassinat, pels quals es va veure obligat a amagar-se diverses vegades fora de la seva terra d’acollida. Mundialment reconegut per la seva lluita i per la seva coherència i espiritualitat, també destaca -tal com expressa el seu biògraf, el periodista Francesc Escribano- pel seu sentit de l’humor, que el fa anomenar “vell amic” el Parkinson que pateix des de fa anys i que l’ha postrat, sense mobilitat i gairebé sense parla.
Malgrat la malaltia, per a l’advocada i activista a favor dels drets humans Maria J. Souza, Casaldàliga encara és el far que marca el nord a la caminada en defensa dels drets dels exclosos.
Imatge: claret.org
El Museu del Joguet de Catalunya conserva un joguet que el bisbe Casaldàliga va fer-nos arribar el 2003. Es tracta d’un seient de joguet realitzat pel poble indígena Karajà, a l’estat de Mato Grosso. Aquest joguet va motivar Casaldàliga a escriure una petita reflexió manuscrita que acompanya la peça:
”Els grans s’asseuen per fer reunió i no entendre’s.
Els petits s’entenen i s’asseuen per jugar”.
Seient de joguet fet pels Karajà, poble indígena del Mato Grosso (Brasil). MJC/F 105929
Francesc Escribano, en un text que va escriure per al Museu el 2003, destacava la seva tasca: “Des del primer dia que va arribar a Mato Grosso, Pere Casaldàliga va prendre una opció radical de vida. Es va posar al costat dels que no tenien res, els camperols i els indis, i es va enfrontar als que ho tenien tot, els governants i els terratinents de la regió. Amb la seva paraula i amb els seus fets, Casaldàliga ha anat fent realitat el seu somni infantil: ha donat la vida de manera callada i tranquil·la a una gent que no coneixia, d’una terra que no era la seva.”
Aquest petit seient i la seva reflexió es podran veure a la segona planta de l’exposició permanent del museu, que s’inaugurarà properament.