La passió de Conxita Sayó Esteba és la seva família, però també les manualitats, la feina d’atenció al públic i les sardanes, tot i que, d’aquestes tres, encara no ha decidit quina li agrada més.
Durant els vint anys que ha treballat al museu ha viscut moltes situacions divertides, que donarien per escriure un sucós llibre d’anècdotes. Possiblement la més còmica és la d’aquell visitant que, tot seriós, li va demanar repetidament de posar el serial televisiu de la tarda al monitor de la sala de jocs del museu.
“El meu joguet preferit del museu és una lleteria en miniatura”
Quan jo era petita anava a buscar la llet a la lleteria de Can Diviu del carrer Sant Joan Baptista de Figueres. Tenia un joc amb diversos estris de lleteria: una galleda, una gerra, unes mesures d’un litre, de mig litre, de quart de litre, un colador i un embut. Ho tenia a cals avis i allà em deixaven jugar amb aigua, ja que tenien una eixida, que a cals pares no teníem. Recordo que cada dilluns dinava a cals avis i jugava amb la lleteria amb l’aigua.
Estris de lleteria
Fabricant desconegut, 1940- 1949
Cedit per Josep Maria Joan Rosa
MJC/F 110571
Exposat a l’àmbit Vida de família, a la planta primera del museu.
