Aficionada a la pintura i el dibuix, als quals no pot dedicar tot el temps que desitjaria, Magda Anton Marmaneu és, a més, l’artífex d’un excel·lent conill amb cargols, llegendari a tota la comarca de l’Alt Empordà, del qual no pensa, ara per ara, desvelar la recepta.
Tot i que el treball d’atenció al públic és ric en anècdotes, recorda amb humor el seu primer dia de feina, quan, en finalitzar la jornada laboral i anar a tancar les portes de seguretat del museu, es van disparar totes les alarmes de l’edifici, amb el consegüent rebombori general i el seu esglai inicial.
“El meu joguet preferit del museu és el cine NIC”
Els meus pares em van regalar el cine NIC l’any 1958. Recordo que tenia una bombeta al darrere; era de metall, de color verd clar, i tenia una maneta per anar passant la pel·lícula, que havíem de cargolar amb molta cura en acabar, ja que el paper era molt prim -quasi semblava un pergamí. Els diumenges al vespre a casa eren una festa, quan ens deixaven jugar amb el cine NIC als meus germans i a mi, tot i que els pares en gaudien tan com nosaltres!
La primera vegada que vaig venir al museu i vaig veure el cine NIC exposat vaig experimentar la mateixa il·lusió de quan era petita. Ara, cada cop que passo davant de la vitrina i el contemplo, recordo aquella època tan simple, però molt feliç, de la meva vida, quan jugàvem tota la família junta.
Cine NIC
Proyectores NIC, S.A. , 1930
Cedit per Josep Maria Joan Rosa
MJC/F 101069
Exposat a l’àmbit Il·lusions òptiques, a la planta primera del museu.
Foto: Jordi Puig
