Aquest àmbit mostra dues peces que acompanyaren els seus propietaris en l’exili a què es van veure obligats després de la Guerra Civil espanyola i que conservaren fins que en van fer donació al Museu.

Leopold Benguerel tenia cinc anys quan, a començament de 1939, les tropes de Franco estaven a punt d’ocupar Barcelona. Els seus pares, l’escriptor Xavier Benguerel i Rosa Godó, junt amb altres escriptors, havien hagut de fugir cap a l’exili, i Leopold i el seu germà gran, Xavier, havien quedat a Barcelona a cura dels avis. A finals de 1939, quan ja havia esclatat la guerra a Europa, la família Benguerel junt amb altres escriptors es preparaven per a un nou exili, aquest cop cap a Xile, gràcies a les gestions de Pablo Neruda. Benguerel va arranjar el pas dels nens a França i va aconseguir un salconduit fins a Perpinyà, on els esperà, mentre els avis portaven els nens amb tren fins a Figueres i passaven la frontera de nit. Van embarcar cap a Xile, on els esperava una nova vida. Cada nen portava les seves coses i els seus joguets més preuats en una petita maleta. Leopold portava a la seva, entre altres objectes, cromos de la xocolata Amatller. Va conservar la maleta durant els vint anys que va residir a Xile i tota la resta de la seva vida, fins que, l’any 2016, gràcies al suggeriment de Julià Guillamon, la donà al museu. 

Damas Calvet Serra (Figueres, 1912-1989) va lluitar a la batalla de l’Ebre amb les tropes republicanes. Al final de la Guerra Civil, el 1939, va fugir cap a França, on va estar internat als camps de concentració de Sant Cebrià i d’Argelers (Rosselló). La seva passió pels escacs va portar-lo a ocupar les hores tallant en fusta cadascuna de les 32 peces amb què va jugar amb els seus companys d’internament i exili. Va retornar a Figueres amb els escacs com a únic equipatge. A la ciutat va participar en innumerables partides i fins i tot va donar classes d’escacs al col·legi Sant Pau.