Els joguets van ser una part important de la producció artística de l’artista uruaguaiocatalà Joaquim Torres-García (1875-1949). Pintor, escultor, muralista, escriptor, professor i teòric, fou influenciat per les teories educatives dels pedagogs Ovide Decroly i Maria Montessori i sobretot per les de Friedrich Fröbel sobre el desenvolupament natural dels infants a través de l’activitat i el joc.

Convençut del valor educatiu dels joguets, i després de comprovar que al mercat no existien joguets que complissin aquestes funcions, va decidir iniciar la producció de dissenys propis. Els seus joguets, radicalment allunyats de formes infantilitzadores, desmuntables i transformables, permetien múltiples combinacions per tal d’estimular la creativitat i la imaginació dels infants. Els dissenys van evolucionar paral·lelament a la seva pintura. Primer a Barcelona, de 1917 a 1920, va dissenyar joguets en la línia de l’estètica noucentista, alguns dels quals evolucionaren després vers el constructivisme, amb solucions a partir d’exercicis dels mètodes Montessori i Decroly; alguns d’aquests joguets, els va desenvolupar junt amb la seva esposa, la pintora catalana Manolita Piña, i van ser comercialitzats per la Sociedad del Juguete Desmontable que va fer amb Francesc Ramblà. Posteriorment, durant la seva etapa a Nova York, de 1920 a 1922, dissenyà figures (Funny People) a partir de personatges pintorescos de la ciutat. A París, de 1926 a 1932, dissenya joguets més geomètrics. El 1924 crea a Nova York la seva pròpia empresa de joguets i comença la producció a gran escala sota la marca Aladdin Toys.

En aquest àmbit es mostra una selecció del joguets desmuntables, dissenyats per Joaquim Torres-García entre 1917 i 1925, que actualment produeix com a facsímil la Fundació Torres García de Montevideo amb tècniques i materials similars als originals.