Plastic culture, urban vinyl, joguets de dissenyador o joguets de boutique, són algunes de les denominacions per a un moviment a mig camí entre l’art, el disseny i els joguets. El resultat són peces originals, radicalment allunyades dels joguets comercials seriats del marxandatge de les sèries televisives, els còmics o els videojocs, per exemple. Produïts en sèries limitades, el destí d’aquests joguets no és el joc, sinó el col·leccionisme.

El 1998, els artistes de Hong Kong Michael Lau i Eric So van realitzar una exposició de gran èxit de ninos Gi Joe amb vestits personalitzats. Just un any abans la marca japonesa de roba urbana Bounty Hunter havia fabricat un d’aquests joguets i poc després inicià la seva producció l’il·lustrador James Jarvis.

Aquest àmbit recull una mostra significativa de la producció de l’il·lustrador i dissenyador James Jarvis. En destaquen Silas Martin, de 1998, i els Nokia Office Archetypes, de 2004, entre altres. Hi ha també obres de Will Sweeney, Koji Takeuchi, Daniel Clowes, Pete Fowler, Jim Woodring, Colin Batty, Dave Cooper, Gavin McInners i Dani Montlleó. Així mateix, la sèrie completa dels personatges de La trista mort del Noi Ostra realitzats a partir del llibre de Tim Burton, de 1997, per Dark Horse Deluxe, als Estats Units.

Possiblement el Cobi dissenyat per Xavier Mariscal, que va ser la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i el Bibendum, imatge i mascota de l’empresa francesa de pneumàtics Michelin, siguin algunes de les primeres passes d’aquest moviment.