Etimològicament, la paraula joc ve del terme llatí iocus que significa diversió, esbarjo o passatemps. I, si el terme és antic, encara ho és més la seva pràctica.

Les primeres referències a jocs es localitzen en sepultures de reis i grans personalitats de Babilònia que daten del 3000 aC. Les excavacions arqueològiques van descobrir un joc de tauler, que va ser anomenat Joc reial d'Ur, precedent dels escacs.

D’altra banda, en jaciments mediterranis s’han localitzat xarranques i nombrosos testimonis com ara baldufes, bales, figuretes, nines o pilotes. Tot i això, no tots els jocs són per a infants: alguns monuments i jaciments conserven alquercs gravats sobre la pedra, com ara l’església de Santa Maria d’Agullana, la presó de Castelló d’Empúries o el monestir de Sant Pere de Rodes.

 Escolta la música