Les nines són presents en la nostra història des dels temps més remots de la humanitat, encara que no sempre han tingut una finalitat lúdica i familiar. Han estat concebudes amb finalitats religioses o supersticioses, o per afavorir l'aprenentatge de la canalla, i també han estat usades per adolescents, adults i gent gran.

Els inques, els egipcis, els romans, els perses i els habitants de la Vall de l'Indus tenien nines, i fins i tot els primers pobladors d'Europa tenien ídols en forma de dona, les anomenades “venus paleolítiques”.

Cada cultura té les seves pròpies nines, modelades per les condicions naturals, el context social i les creences religioses de la regió.

Des de la prehistòria fins als temps més acostats, les nines han anat evolucionant. En podem trobar de fang, fusta, carabassa, ossos, fulles de blat de moro, metall... Però el que marca un veritable punt d'inflexió és la invenció del plàstic, a la darreria del segle xix, que permetrà començar a produir nines en sèrie i suposarà l'inici de la seva comercialització generalitzada, a escala internacional.

En aquesta exposició es mostra una selecció de l'extensa col·lecció de nines recollida pel fotoperiodista Kim Manresa en els seus viatges per a la seva filla Ada Manresa i Civil, que ara també és una activa col·leccionista. 

La inauguració serà el dissabte 23 de març a les 12 h. 

"Les nines d'abans tenen ànima i bon cor", entrevista a Ada Manresa i Civil, La Vanguardia, 21 de desembre de 2016